Preparat per restar la cinquena pilota de partit en contra. Quatre hores i la samarreta amarada de suor. Cansat i adolorit però tensionat. Ja arriba la bola.Fent voltes i prometent un kick maligne. Cama dreta flexionada al davant. El genoll queixant-se. Enrere la raqueta. L'esquerra per manar i la dreta ferma. A punt pel revés salvador. Blop. És dins. A dos centímetres de la línia. L'embranzida de la raqueta alliberat el cos, impacta la pilota creuant la seva trajectòria.

Ara, tot en un segon, contempla i espera que la traça hagi estat suficient per superar la xarxa. Instant de satisfacció pel cop aconseguit. Haurà estat prou bo? Flashback de les hores d'entrenament. Serà punt? Abans no caigui la bola, recorda els seus anys d'infantesa al col·legi. Al Pompeu Fabra. Els mestres sempre propers. L'aprenentatge. Els valors. La curiositat. Li creua el cap la frase llegida "hi ha coses que per saber-les no n'hi ha prou havent-les après". Tant se val. Un gran cop. Si més no, el seu millor cop. S'ha superat. L'esforç.

Dani Coll Monné

Informàtic