CLOENDA

Ens plau moltíssim poder-los dirigir unes paraules per tancar i posar punt i final a aquest acte que s’ha portat a terme per commemorar els 50 anys del Pompeu Fabra. Mai ens podíem imaginar poder arribar a una fita com aquesta. Amb uns inicis absolutament dificultosos i plens d'entrebancs el col·legi Pompeu Fabra, naixia el 23 d’abril de 1971. La primera espurna va començar a brotar fruit d‘una il·lusió jove i amb ganes de fer quelcom de positiu i beneficiós per les possibles noves generacions de nens i nenes de Salt. Una escola nova amb idees noves i joves amb mentalitat oberta participativa en la vida i aconteixements del poble,de cares a un futur i a altres dinàmiques amb una visió amplia, conscients que educàvem pel dia de demà.

Sortosament el fet d’una escola nova i que, per diverses raons es tanqués el col·legi dels hermanos de La Salle, va obrir la possibilitat que els alumnes no es quedessin sense oferta de plaça escolar. Amb tots els inconvenients que suposava tot plegat, tot i que el temps que va d’abril a setembre, són només cinc mesos per a la construcció de les primeres aules, vàrem poder iniciar el curs, nosaltres dos amb vuitanta alumnes.Tot gràcies a la fe i confiança d’uns pares que apostaren per un col·legi que només existia en paper. Aquí s’iniciava el que amb pocs anys ha estat el Pompeu Fabra actual amb una plantilla de 35 persones entre mestres, professors i personal no docent.

I hem de refermar la predisposició d’aquells pares que varen fer una aposta cega, ferma i de confiança a un projecte d’escola que no deixava de ser una incògnita. Hi posaren tota la fe i, no els podíem decebre. Per això, i salvant totes les dificultats, havíem de tirar endavant. Parlem de dificultats,que n’hi hagueren i de tot ordre, des de la mancança d’instal·lacions imprescindibles, i l’adequació als constants canvis pedagògics d’acord amb els governs de torn cada un amb les seves peculiaritats.

Vam començar per activar l’Associació de Pares i la junta directiva, que lluny de ser un element decoratiu fou la base i un bon reforç per la continuïtat d’aquell projecte. S’hi varen posar de cares disposats a ajudar en el que calgués. Tenien establertes reunions mensuals, es tractava d’organitzar les activitats complementàries tant les esportives com les de caràcter més intel·lectual. Es pretenia posar en funcionament tot allò que ara en diem extraescolars. No disposàvem d’espais ni recursos, però amb la voluntat i fermesa que els va caracteritzar es va poder tirar endavant. La seva participació i empenta van ser fonamentals.

Val a dir que, a hores d’ara, aquell esperit de participació i col·laboració tot i el temps que ha passat, encara és viu i que se segueix treballant de la mateixa manera altruista i totalment entregada. L'Associació de Pares i Mares del Pompeu és El Pompeu. Ells, juntament amb els Professors i el personal no docent, formen la família, la comunitat educativa, no ens enganyem, que ajuden a créixer els nostres fills. Estem orgullosos de tots els professors i mestres que durant aquests anys s’han integrat al projecte del Pompeu, perquè han estat i són la part essencial del bon funcionament de l’escola.