Record n. m. Imatge o conjunt d'imatges de situacions o d'esdeveniments passats que venen al pensament.

Quan ens van demanar d’escriure aquest text, se’ns va omplir la memòria de milers de records del període que vam estar a l’escola.

Un període de descobriment, de creixement, de noves emocions i relacions tant pels pares com pels fills:

El principi, el contacte amb l’escola.

Nosaltres el pares inexperts havíem, juntament amb els professors, anar descobrint con ensenyar / educar als nostres fills a aprendre amb un esforç comú.

“això es fa així” “això és una paraulota”

L’aprenentatge, parlar amb els tutors ens ajudava a veure des de una altra perspectiva la personalitat dels nostres fills en un altre entorn mentre es relacionaven amb altres nens i nenes.

“tutoria, us explico que va fer l’altre dia el vostre fill…”

Un camí que vam anar recorrent escoltant, aprenent i posant en pràctica, a vegades des de la intuïció, com podríem millorar poc a poc.

“qui ha pintat les parets del passadís amb retolador?”

L’esforç per assolir els coneixements a mesura que ens vam anar fent grans, compartint deures.

“mare, no sé què posar a la redacció” “pare, no sé què vol dir això”

El color: l’escola va passar a ser un lloc d’arribada, els carrers es vestien de vermell al menys un parell de cops per setmana.

“avui toca gimnàstica! m’he deixat la bossa, anem a buscar-la!”

El divertiment, les aventures i desventures a les excursions i en dies de celebració:

“mira quina cara feia aquí!” “en aquesta excursió ens vam mullar els peus al mar” “Soc el dimoni del pessebre vivent!”

Alguna entremaliadura a l’hora d’esbarjo,

“pare, la baldufa la té la senyoreta…”

El final, després de 13 anys junts hem acabat l’ESO. Deixem l’escola per seguir els nostres camins, però els records quedaran a les memòries individuals i col·lectives dels alumnes, professors i les famílies que han compartit vivències en aquest col·legi.

Família Costa Garriga